El diumenge vam decidir anar a fer la pedalada a les Planes amb en Joan i L'Albert voliem anar a veure l'ambient que hi havia amb una prova d'aquestes per l'Albert i per mi era la primera vegada que hi anavem en Joan ja tenia mes experiencia.
Vam arribar de bon mati a les Planes feia molt bon dia, vam anar a fer la inscripcio i ens preparem per començar la prova, hi havia molt bon ambient i abans de començar feiem molt bona cara.
 |
| Aqui estem els tres en Toni,Joan i Albert |
Anem cap a la linia de sortida l'hora era a 2/4 de 10 pero fins les 10 no vam sortir ja estavem nerviosos per començar pero fins que no arrives l'ambulancia no podiem sortir.
Van fer el xiulet de sortida i la gent anava com un tiro pero nosaltres ens ho vam agafar al nostre aire anat a la cua i na fent pero tot i aixi ja als primers kilometres es veia que seria una prova dura almenys per mi en Joan segur que no pensava el mateix perque ara esta en molt bona forma.
Fins a mitja prova jo vaig trobar que era bastant dur eren molts km de pujada,tot i que el cami estava be perque hi havien corriols i pista aixi era variat i tot i ser dur no era munotom.
 |
| L'Albert en ple esforç |
En arribar a l'avituallament mes o menys a mitja cursa tot i estar força cansats del primer tros vam decidir continuar amb la volta llarga ja que ens van dir que era molt maco i disfrutariem i la veritat es que si que valia molt la pena,pero no tot van ser flors i violes.
Vam deixar l'avituallament i enfilem cap el Traiter una pujada de 1km i despres ja vam anar carenejant i començant a baixar cap a Sant feliu aqui si que vam disfrutar de valent perque eren uns corriols i trialeres molt guapos i aqui si que gaudies damunt la bici,i a part d'aixo tambe hi havien unes vistes espectaculars.
 |
| Gaudint del paisatge |
A partr d'aqui van començar els problemes fisics abans d'acabar la baixada a l'Albert li va agafar rampa en una cama va pendre una mica de glucosa parar una mica i tornar-hi,mes avall ja a la pista em va tocar a mi pero no una cama amb rampa sino totes dues no m'havia pasat mai vaig quedar clavat de cop en Joan em va donar un tub que no se que portava i una mica de repos i em semblava que anava com una daina pero va ser enganyos, mes endavant un altre cop rampa tant jo com l'Albert sort que ens ho vam agafar rient. Ja faltava poc i teniem que acabar com fos a poc a poc i sense forçar vam aconseguir arribar.
 |
| Aqui potser no es nota pero estava apurat |
Tot i haver patit força l'experiencia em va agradar bastant i anat amb bons companys i amb el que vam riure i podem tornar quant sigui.
Pero espero que a la propera estigui mes be fisicament.
Pero espero que a la propera estigui mes be fisicament.
Enllaç amb el wikiloc
 |
| Perfil de la sortida 30 km |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada